i Sant Pere de Riudebitlles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sant Pere de Riudebitlles

Nom adoptat el 1937 per al municipi deRiudebitlles
Municipi
Alt Penedès
Nom adoptat el 1937 per al municipi deRiudebitlles
Vista de Sant Pere de Riudebitlles
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la depressió penedesenca.
Població: 
2.376 h
[2009]
Extensió: 
5 km2

Situació i presentació

El municipi de Sant Pere de Riudebitlles és situat a la vall mitjana de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. El municipi es troba al NE de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia. Limita amb el terme de Cabrera d’Anoia al N, Terrassola i Lavit per llevant i migdia i, al NW, amb Sant Quintí de Mediona i amb Mediona. La vila de Sant Pere de Riudebitlles, cap de municipi, es comunica per una carretera local amb la carretera comarcal de Vilafranca a Igualada, i dista respectivament d’aquestes dues poblacions 14 km i 25 km. Per la carretera de Cantallops a Sant Quintí es comunica amb Sant Sadurní d’Anoia, vila que és a 9 km de Sant Pere, on hi ha l’estació de ferrocarril més propera. El terreny, poc accidentat i de bona qualitat per al conreu, és regat, a més, per algunes rieres que desguassen al riu de Bitlles, les aigües del qual són aprofitades d’antic per a moure molins, sobretot paperers, i per al regadiu.

La població i l'economia

La població (santperencs), que el 1860 era de 2 006 h, experimentà seguidament una davallada demogràfica considerable a causa de la crisi de la fil·loxera, i el 1900 hi havia 1 614 h. Excepte un petit augment el 1920 (1 676 h), la regressió demogràfica perdurà fins els anys seixanta i d’aleshores ençà la tendència s’invertí, encara que els anys vuitanta s’aprecià un estancament demogràfic i fins i tot una lleugera regressió. El 1950 hi havia 1 531 h, 1 577 el 1960, 1 881 el 1970, 2 170 el 1981, 2 108 el 1991, 2 144 el 1996 i 2176 h el 2005.

El municipi, originàriament agrari, ha derivat vers una economia més aviat industrial, encara que s’hi mantenen les activitats agrícoles i ramaderes. Predomina el secà, bé que el regadiu és força més important que en altres municipis de la comarca. A les terres de regadiu hi ha fruiterars i s’hi conreen hortalisses, i al secà, per ordre d’importància, vinya, cereals i oliveres. Les terres no conreades són, en part, cobertes de bosc. Les activitats ramaderes es troben representades per algunes granges avícoles i ramats d’ovelles. Té força importància l’activitat industrial, que acull gent provinent de municipis veïns. La indústria tradicional és la paperera, avui especialitzada en cartonatges, paper ondulat, paper d’estrassa, paperines i manipulats diversos. Hi ha també empreses de materials de construcció, metal·lúrgiques, de plàstics i alimentàries.

La vila de Sant Pere de Riudebitlles

La vila de Sant Pere de Riudebitlles (245 m d’altitud) és situada a la dreta del riu de Bitlles, dins un ample meandre a llevant del terme municipal. L’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles és la de l’antic monestir del mateix nom. El temple, malgrat que fou reedificat entre els anys 1778 i 1780, conserva la portalada romànica de punt rodó, amb triple arquivolta i sengles parelles de columnes i capitells a banda i banda. És un edifici molt notable el Palau gòtic del Marquès de Llo, dels segles XIII i XIV, que té a la façana principal dues rengleres de finestres coronelles gòtiques, triforades les del pis principal i biforades les del pis superior; la portalada, de punt rodó, és de gran dovellatge i té, a sobre, l’escut de pedra de la casa de Llo. A l’angle de l’esquerra del portal, una àmplia arcada comunica amb la façana lateral del palau i confereix una fesomia especial a l’edifici senyorial.

La vila disposa del Centre Cultural i Recreatiu, que realitza activitats diverses, i una biblioteca. La festa major s’escau pel primer cap de setmana d’agost. Per Carnaval es fa un menjar comunitari amb arengades i repartiment de la sopa. El primer diumenge de maig es fa l’aplec de la Sardina amb una gran sardinada popular i el 29 de juny se celebren les festes patronals de Sant Pere. Per Corpus els diversos barris celebren les seves festes i el darrer diumenge d’octubre es fa la festa del Most.

Altres indrets del terme

Altres edificacions d’interès al terme són el molí d’en Jan, amb grans rodes hidràuliques, convertit en fàbrica de paper, i l’aqüeducte. Aquest, d’origen medieval, bé que reconstruït als segles XVII i XVIII, fou restaurat entre el 1982 i el 1986, la qual cosa li ha permès de recuperar la seva funció original. Abasta d’aigua el nucli de Sant Pere de Riudebitlles i també canalitza les aigües per al regatge i per a cobrir les necessitats industrials del municipi. El santuari de Sant Jeroni, bastit al segle XVIII, és situat dalt d’un tossal de 315 m d’altitud.

La història

El topònim de riu de Bitlles és documentat el 917 (rivo de Birlas). Gairebé un segle després, els almoiners del difunt Guadall van donar a Sant Cugat del Vallès unes cases i un molí a l’“aigua del Riobirlas” dintre el terme del castell de Mediona. El 1026 hi fou fundat el monestir de Sant Pere de Riudebitlles, priorat benedictí. El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que en aquesta data el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna (ciutat de la costa lígur, a la ribera del golf de Gènova) perquè hi establís una comunitat. Encara el 1165 el papa Alexandre III confirmà la pertinença del priorat de Riudebitlles a l’esmentada abadia benedictina. Al segle XIV la comunitat de Sant Pere de Riudebitlles era regida per un prior, tenia cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia cura de la parròquia annexa al monestir. El 1428 el priorat fou unit a l’abadia de Montserrat, per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta. La població, que s’havia format a l’entorn del priorat de Riudebitlles, i de la qual el mateix priorat posseïa la jurisdicció, tenia 72 focs segons el fogatjament de vers el 1370, en temps de Pere III. Després de l’annexió a Montserrat, aquesta abadia posseí la jurisdicció civil del lloc, mentre que la criminal era de la corona. Fou l’abat de Montserrat qui, el 1721, féu construir l’aqüeducte ja esmentat i, entre els anys 1778 i 1780, reconstruir l’església de Sant Pere. El monestir fou secularitzat el 1801, ja que al segle XIXnomés hi havia un monjo prior i un sacerdot. Amb la desamortització (1835), la jurisdicció monàstica de la vila de Riudebitlles passà al bisbat de Barcelona i ben aviat restà assimilada a la general de l’estat. El 1937 canvià temporalment el seu nom per Riudebitlles.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...