La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània. És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia. Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques.