Sant Vicent de la Roqueta

Raiosa

Església i antic monestir cistercenc situat extramurs de l’antiga ciutat de València.

L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei. La primitiva església s’erigí al s IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo (l’actual carrer de Sant Vicent). Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir. Fou reedificat i continuà com a església cristiana al s XII (al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa). El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València, i aquest la cedí el 1177 al monestir de Sant Joan de la Penya. El 1232 el rei Jaume I la cedí al monestir de Sant Victorià d’Assan i el facultà d’erigir-hi un monestir, però un cop conquerida València fou reedificada l’església i s’hi erigí un hospital. Jaume I la cedí temporalment a l’orde de la Mercè, però aquesta no arribà a ocupar-la per les protestes de Sant Victorià. Finalment el rei Alfons II la cedí el 1282 al monestir de Poblet, en canvi de la vila de Piera. Després d’un plet i conveni entre Sant Victorià i Poblet, restà lliure per a Poblet el 1289, que hi establí un priorat cistercenc que tenia 11 monjos el 1448. Els cistercencs continuaren mantenint-hi l’hospital, regit per personal sotmès als cistercencs i sota la vigilància del monjo sagristà. L’hospital fou agregat el 1512 a l’Hospital General de València. El priorat subsistí fins a l’exclaustració del 1835. Després d’uns quants anys d’abandonament, fou adquirit vers el 1874 per les agustines ermitanes de Sant Josep i Santa Tecla, que el vengueren a una immobiliària. L’edifici ha estat molt malmès per les successives reformes, però conserva un mur del s XIII i un portal romànic, als capitells del qual figuren els atributs del màrtir Vicenç. La campanya portada a terme darrerament per a salvar l’antic edifici ha paralitzat l’intent d’aterrar-lo, mentre hom tramita de convertir-lo en edifici de patrimoni públic. L’església fou transformada al s XIX en parròquia de la ciutat.