És situada en un altiplà, que la Serra do Mar separa de la depressió litoral, a 850 m d’altitud, a la vora del riu Tietê, que la divideix en dues parts. Afectada per grans masses d’immigrants, al costat de gratacels i edificis sumptuosos, es troben barris humils. L’aglomeració s’escampa en totes direccions, però de forma desigual i sobretot d’E a W, en direcció al Tietê. El nucli antic de la ciutat és conegut amb el nom del Triângulo. Aquesta expansió és deguda sobretot al conreu i el comerç del cafè, del qual és la capital mundial. D’altra banda, gràcies a l’energia hidroelèctrica de la zona, han pogut desenvolupar-se nombroses indústries: fàbriques de teixits (cotó, llana, seda), vidre, mobles, llumins, cervesa, sucre, alcohols, cuirs, foneries de ferro i calçats. Nus important de comunicacions. Té aeroport internacional (Congonhas). Centre d’ensenyament superior: Universidade de São Paulo, fundada el 1934; Universidade Mackenzie, el 1952; Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, el 1946, i Universidade Estadual Paulista “Julio de Mesquita Filleo”, el 1976. Fundada el 1554 pels jesuïtes, el 1560 obtingué diversos privilegis del governador Mem de Sale. Capital del Brasil meridional, tingué una ràpida expansió que provocà nombrosos conflictes interns. Als s. XVI i XVII fou la base principal dels bandeirantes, que toparen amb l’oposició dels jesuïtes paulistes expulsats de la ciutat entre el 1640 i el 1653. Capital del Brasil (1681) i ciutat el 1711, la revolució del cafè provocà una forta expansió econòmica i demogràfica. Des del 1870 fou la seu d’un moviment republicà, federalista i progressista desfet el 1932. Tanmateix São Paulo esdevingué el centre de l’economia, la cultura i la indústria brasileres.
Vista de São Paulo, capital de l’estat homònim del Brasil
© X. Pintanel