El terme, excepte la petita plana al·luvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó: el puig de les Tres Estelles (2 099 m alt), al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa (i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E). La fruita (42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers), les hortalisses (1 ha), la vinya (3 ha), i els cereals (1 ha) són els productes agrícoles més importants, que aprofiten els regadius dels canals de Saorra i de Torèn; la ramaderia (144 caps de bestiar boví, 264 d’oví, 23 de cabrum i 9 equins) disposa de 48 ha de pastura i farratge. A Saorra i a Torèn hi ha importants mines de ferro, testimoniades en època romana, que alimentaren les tradicionals fargues fins al s XIX i que estigueren en explotació fins en 1962-63; avui han estat substituïdes per l’explotació de les mines de fluorita, molt mecanitzades i de producció intensiva (amb perill d’un exhauriment pròxim). El poble (351 h agl [1982]; 677 m alt) ha baixat vers la plana, vora el riu. La vella església parroquial (Sant Esteve) ha restat sola en un coster; és esmentada ja el 1163 i fou construïda sota el model de la de Cornellà de Conflent, especialment la decoració de l’absis. Té un campanar de planta quadrada. Dins el poble, fa les funcions d’església parroquial l’antiga església de Sant Cebrià de Saorra, esmentada el 879 i que fou possessió del monestir d’Arles; conserva unes pintures murals del s XVII. Es conserva també l’antic castell de Saorra. Dins el municipi hi ha el poble deTorèn.
Saorra
© Fototeca.cat