i taifa de Saragossa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

taifa de Saragossa

fototeca.cat
©
Regne musulmà sorgit amb capital a la ciutat homònima, com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1031).

En foren sobirans des de l’origen membres de la família dels Banū Tuǧib (tugíbida), fins que, en morir assassinat Munḏir II ibn Yaḥyà (1039) i en alçar-se en revolta la població, el governador de Lleida, Sulaymàn ibn Muḥammad, s’emparà del territori i hi instaurà la dinastia dels Banū Ḥūd. El període de la taifa saragossana es caracteritzà pels successius enfrontaments i aliances dels seus sobirans amb els regnes cristians —navarrès, lleonès i comtats catalans—, per la variabilitat de les seves fronteres (la taifa comprengué, en certes èpoques, els territoris de Tortosa, 1059, i Dénia, 1076), per la intervenció final del Cid i, en el terreny cultural, per un considerable grau de desenvolupament: del govern d’Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir data la construcció del palau de l’Aljafería, derivat del nom del sobirà, astrònom, matemàtic, filòsof i protector de la ciència en general, el fill del qual, Yusūf alMu'tamid, es destacà també com a matemàtic. La fi del domini dels Banū Hūd a Saragossa fou deguda a l’avanç almoràvit.

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...