Els anys seixanta serví a les colònies africanes d’Angola i Guinea-Bissau, i els anys setanta fou oficial de la plana major del general Antonio de Spínola. Fou l’organitzador de la revolució de l’abril del 1974. Ascendit a general brigadier el 1975, esdevingué membre del triumvirat que dirigia l’acció revolucionària, però després de l’intent de rebel·lió militar esquerrà del novembre, del qual era promotor, fou arrestat. En les eleccions presidencials del juny del 1976 fou el segon candidat més votat (16,5%), amb el suport de l’extrema esquerra. Fracassà en les eleccions presidencials del 1980 al capdavant de la Força d’Unitat Popular. Pel juny del 1984 fou detingut i condemnat a quinze anys de presó pels seus vincles amb el grup armat Forces Populars 25 d’Abril.