Sarajevo

Nucli antic de Sarajevo

© Comissió Europea

Capital de Bòsnia i Hercegovina, a la vall del Miljacka, afluent del Bosna.

La geografia

Indústries tradicionals del tabac, cervesa, catifes, etc., i les modernes elèctriques i farmacèutiques. Centre cultural (universitat, teatre de l’òpera, museus). Tradicionalment, la població és d’origen musulmà en la seva majoria, però són minories importants els croats i els serbis, la presència dels quals confirma l’estatut de la ciutat com a seu, respectivament, d’arquebisbat catòlic i metropolitana ortodoxa. Hi ha una escola islàmica i diverses mesquites, entre les quals destaca la de Begova (1530), que donen a la ciutat un aspecte oriental. Hi tingueren lloc els Jocs Olímpics d’hivern del 1984.

La història

Conquerida pels turcs el 1463, el 1507 li foren canviats els antics noms de Bosnovár i Vrhbosna pel de Bosna Saraj, que ha donat lloc al nom actual. Plaça forta dels otomans, es desenvolupà com a focus de la cultura islàmica als Balcans i esdevingué capital de la regió administrativa de Bòsnia i Hercegovina. Després de la derrota dels otomans, el 1878 passà a Àustria-Hongria.

Mesquita de Sarajevo

© Comissió Europea

Les tensions nacionalistes, intensificades durant el domini austrohongarès, culminaren en l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria el 28 de juny de 1914, atemptat que desencadenà la Primera Guerra Mundial. El 1918 passà a formar part de Iugoslàvia. Durant la Segona Guerra Mundial s’hi enfrontaren partisans i alemanys. Fou capital de la República de Bòsnia i Hercegovina dins de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia (1946-92). Durant la guerra civil de 1992-95 la ciutat fou bombardejada i assetjada i els milicians serbis n’expulsaren la població musulmana, que no retornà fins el 1996. Aquest any la ciutat esdevingué, en virtut dels acords de Dayton, capital del nou estat de Bòsnia i Hercegovina, a la línia divisòria de les dues entitats territorials que el formen.