i Rosa Maria Sardà i Tàmaro | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rosa Maria Sardà i Tàmaro

Rosa Maria Sardà caracteritzada per l’obra La casa de Bernarda Alba
© David Ruano/TNC
teatre teat
Actriu.
Barcelona, 30 de juliol de 1941

S'incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa (1969), d’A. Jellicoe. Ha participat en diverses obres, entre d’altres, Roses roges per a mi (1976), de S. O'Casey, Esperando a Godot (1978), de S. Beckett, Quan la ràdio parlava de Franco (1979), de J.M. Benet i Jornet, Madre Coraje y sus hijos (1986), de B. Brecht, L’hostal de la Glòria, de J.M. de Sagarra (1992, Premi Nacional d’Arts Escèniques), Olors, de J.M. Benet i Jornet (2000), Witt , de M. Edson (2003), dirigida per Lluís Pasqual, premis Butaca 2004, Max de les arts escèniques 2004 i Ercilla 2004 a la millor interpretació, La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca (2009), dirigida per Lluís Pasqual i Dubte (2012), de John Patrick Shanley sota la direcció de Sílvia Munt. També ha dirigit muntatges com Shirley Valentine, de W. Russell (1994).

Ha actuat a la televisió i en pel·lícules com Rateta, rateta, de F. Bellmunt (1990), La febre d'Or  (1993, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya)  ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993) , de M. Gómez Pereira, pel qual obtingué el Goya a la millor actriu de repartiment, El efecto mariposa, de F. Colomo (1995), Todo sobre mi madre, de P. Almodóvar (1999), Anita no perd el tren, de V. Pons (2000), El viaje de Carol, d’I. Uribe (2001), Sin vergüenza, de J. Oristrell (2002, Goya a la millor interpretació femenina de repartiment), A mi madre le gustan las mujeres, d’I. Paris i D. Fejerman (2002), Deseo, de G. Vera (2002), El oro de Moscú, de J. Bonilla (2002), Te doy mis ojos, d’I. Bollaín (2003), Dos tipos duros, de J.M. Moreno (2003), Vete de mí  (2006), de V.G. de León, Barcelona (un mapa) (2007), de V. Pons, Rivales (2008), de F. Colomo, La vida empieza hoy (2010), de Laura Mañá, Any de Gràcia (2011), de V. Pons, Rey gitano (2015), Ocho apellidos catalanes (2015), d'Emilio Martínez Lázaro i La reina de España (2016 . Ha actuat també en sèries i programes d'entreteniment de televisió (Festa amb Rosa Maria Sardà, 1979; Ahí te quiero ver, 1984-87, Per molts anys, etc.).

A banda dels premis esmentats, ha rebut també la Creu de Sant Jordi (1994, que el 2017 retornà fent al·lusió a la situació política), el premi Ondas (1995), el Fotogramas de Plata (2003), el premi especial del Jurat del Premi Internacional Terenci Moix (2009), la Medalla d’Or de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (2010), el Premi Honorífic Anna Lizaran a la trajectòria dins dels Premis Butaca (2010), el premi Miramar de RTVE a Catalunya (2015), el premi Max d'honor de la SGAE (2015) i el premi Gaudí a la trajectòria (2016).

Data de revisió: 
2017-11-20
Llegir més...