Els anys cinquanta fou dels primers que s’ocuparen de les contradiccions internes de la societat hongaresa contemporània, que representà amb força elemental en el seu drama Oszlopos Simeon (‘Simeó Estilita’, 1960). Cal esmentar-ne també la novel·la curta A gváva (‘La covarda’, 1961) i el drama Elvevszett paradicsom (‘El paradís perdut’, 1961). Com a guionista excel·lí en el film Körhinta (‘Carrousel’, 1955) de Z.Fábri. Malgrat la seva mort prematura deixà una de les contribucions de més consistència a la prosa hongaresa de la postguerra.