Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde. Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià. Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica. Ajudà eficaçment B.J.Feijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees (Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal, 1732). Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme. La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita.