Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents (eclipsi). Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc. La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que, pel fet que no és exacte, fa que cada eclipsi no es produeixi exactament als mateixos llocs de la Terra ni a les mateixes hores. Els eclipsis es repeteixen periòdicament, o sia que, després d’un nombre enter de revolucions, la Lluna torna al mateix node de la seva òrbita, i es troba a la mateixa fase. Concretament resulta que 242 revolucions dracòntiques(mes dracòntic) de 27,21 dies tenen aproximadament la mateixa duració que 223 revolucions sinòdiques de 29,53 dies, i aquesta duració és precisament la que correspon al Saros. Però aquests dos valors no són exactament iguals i la diferència existent de 0,04 dies constitueix un altre motiu d’irregularitat en el Saros.