i Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nathalie Sarraute

literatura lit
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora francesa d’origen rus Natalija Il’anova Čern’ak.
Ivanovo, Rússia, 18 de juliol de 1900 — París, 19 d’octubre de 1999

A vuit anys anà amb la seva mare a viure a París, on més tard estudià dret i literatura. En casar-se (1925) adoptà el cognom del seu marit. Durant l’ocupació alemanya de París hagué d’amagar la seva condició de jueva. Influïda per J.Joyce i M.Proust, defensà punts de vista innovadors en literatura: rebuig de la linealitat del discurs, l’inconscient com a objecte de la creació literària, eliminació de l’argument, dels personatges i del narrador convencionals, preeminència de la sensació, èmfasi en l’aspecte connotatiu del llenguatge, etc. Exposà aquests temes en assaigs (L’Ère du soupçon, 1956; Paul Valéry et l’enfant d’éléphant: Flaubert le précurseur, 1986) i els portà a la pràctica en narracions, de les quals destaquen Tropismes (1938) i L’usage de la parole (1980), i novel·les: Portrait d’un inconnu (1949), Le Planétarium (1959), Les fruits d’or (1963), Entre la vie et la mort (1968), Vous les entendez? (1972), Disent les imbeciles (1976), Tu ne t'aimes pas (1989) i Ouvrez (1997). Rebutjà l’adscripció que hom hom féu de la seva obra al Nouveau Roman, i és autora també de l’obra teatral Pour un oui ou pour un non (1982) i de l’autobiografia Enfance (1983).

Llegir més...