Saskatchewan

Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà

© Corel Professional Photos

Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.

La capital és Regina. La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província. La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses. La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat (més de la meitat de la producció del Canadà), sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol. També destaca la ramaderia de bovins i porcs i l’explotació forestal. El puntal de l’economia, però, el constitueixen els importants recursos minerals del territori, especialment petroli, gas natural, carbó (mines d’hulla i lignit a cel obert) i potassa al S i al centre del país, i urani al N. La indústria, per contra, és poc desenvolupada. Té importància l’agricultura: al sud, hom hi obté més de la meitat de la producció bladera del Canadà, a més d’altres cereals. D’entre les províncies del sud és, amb Terranova, la menys poblada (1,5 h/km 2 ; 1991). De les ciutats, només la capital supera els 100 000 h. La població és d’origen molt heterogeni: els anglosaxons són menys del 40%, i de la resta destaquen, pel nombre, els ucraïnesos i els alemanys i, darrerament, els asiàtics. Poblada pels indis crees, al final del s XVII s’hi establí la Hudson's Bay Company. Cedida el 1868 a la corona britànica, el 1870 passà a formar part del dominion del Canadà. Amb l’arribada del ferrocarril (1882) començà la colonització del territori. El 1905 esdevingué província del Canadà.