De família burgesa, estudià a la universitat imperial. Membre del partit democrataliberal (1948) i diputat des del 1949, arribà a secretari general del partit. Ocupà diversos ministeris entre els anys 1951 i 1964 i fou l’organitzador dels Jocs Olímpics de Tòquio (1964). President del govern (1964, 1966, 1968 i 1970), fou rellevat el 1972 per Kakuei Tanaka, davant les creixents dificultats econòmiques. Conservador, fou un polític impopular, que es destacà per la seva política d’amistat amb els EUA i d’expansió econòmica. Rebé el premi Nobel de la Pau el 1974.