Començà a pintar el 1947. El 1953 participà en el Salón de los Once. Després d’una etapa influïda pel surrealisme, inicià el 1954 la seva adscripció a l’abstracció expressionista, al gestaltisme i al neofigurativisme, que enllaçà amb la pintura d’acció. El 1957 fou membre cofundador del grup El Paso, que influí sobre la pintura espanyola dels anys seixanta. Residí a Madrid i a París, i celebrà nombroses exposicions en diferents països, especialment a partir de la seva participació en la XXIX Biennal de Venècia. El contingut de la seva obra s’inscriu dins una línia de denúncia desmitificadora, amb freqüents al·lusions històriques ( Retrat imaginari de Felip II ), i una constant utilització del tremendisme (sèries de les Crucifixions i les Multituds ).