Titulat Llibre de la Saviesa de Salomó (Σοφία Σαλωμῶνος), aquesta atribució és sols una ficció retòrica. El seu tema central és el d’una invitació a cercar la justícia, la voluntat divina i la saviesa —conceptes mútuament equivalents— sota l’estímul d’una immortalitat benaurada. Palesa l’influx del pensament hel·lenístic, bé que incorporant-lo en el marc específicament judaic d’una interpretació de la història a la llum de la fe d’Israel.