Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín. Com a ministre del govern prussià (1842-48) intervingué en la revisió del codi civil. És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari. Contribuí a la renovació dels estudis jurídics. Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter (‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31) i System des heutigen römischen Rechts (‘Sistema del dret romà actual’, 1840-49).