Girolamo Savonarola

(Ferrara, 21 de setembre de 1452 — Florència, 23 de maig de 1498)

Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta

Predicador, escriptor i polític italià.

Frare dominicà a Bolonya (1475), predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència (1491). Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni (que ploraven la decadència de l’Església), intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical. Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati, sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre VI. Començà aleshores la crítica del papa, de la seva vida privada i la corrupció de Roma. Alexandre VI de moment mirà de guanyar-lo amb magnanimitat i fins pensà de fer-lo cardenal. Obedient al papa, que li prohibí de predicar i dissolgué la seva congregació dominicana, s’hi oposà obertament quan l’excomunicà, i declarà la invalidesa de l’excomunió —obtinguda subreptíciament pels arrabbiati, ensenyorits de Florència després de la caiguda de Carles VIII a Nàpols el 1497—; declarà nul·la l’elecció d’Alexandre VI i predicà la necessitat d’un concili. Sotmès a dos processos per la senyoria de Florència (1498), que amb tortura li arrencà declaracions de poc valor, fou declarat heretge i cismàtic en un tercer procés davant els comissaris apostòlics presidits pel lleidatà Francesc Remolins. Lliurat al braç secular, fou penjat a la forca amb dos confrares més, i les seves despulles, un cop cremades, foren escampades a l’Arno. Venerat com a sant per alguns dels seus seguidors, els seus escrits i les seves prèdiques influïren tant en la Reforma com en la restauració catòlica.