i Andreu Marçal de Sax | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Andreu Marçal de Sax

Andreu Marçal de Sas
Pintura
Andreu Marçal de Sas
La batalla del Puig, obra atribuïda aAndreu Marçal de Sax
© Victoria and Albert Museum
pintura pint
Pintor.
?, segle XIV — València, 1410

D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410. Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca. Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana. L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol (Museu de la Seu de València), tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat socarrimada i repintada amb poca traça, permet de relacionar-la amb altres obres. Els autors també atribueixen a Sax, encara que també hi podrien haver col·laborat altres autors del moment, el retaule del Centenar de la Ploma o Batalla del Puig (Sax, Andreu Marçal de1400) —actualment conservat al Victoria and Albert Museum de Londres—, on representa sant Jordi lluitant al costat de Jaume I a la batalla del Puig, i la pintura al tremp sobre taula anomenada l'Anunciació, conservada al Museu de Saragossa.

El 1396 pintà la sala del Consell de la Ciutat amb el Judici Final; el 1399, juntament amb Pere Nicolau, contractà els retaules de la confraria de Sant Jaume i de Santa Àgata, i tot sol el de La Mare de Déu i Sant Pere per a la parròquia de la Santa Creu a València. El 1404, amb Gonçal Peris, contractà un retaule per a Pere Torrella i un altre amb Antoni Peris. Cap d’aquestes obres no s’ha conservat. Cal relacionar l’única obra conservada —contractada el 1400— i la temàtica d’algunes pintures desaparegudes amb les miniatures i pintures murals del nord de França i els Països Baixos; així es relaciona amb les miniatures del Mestre de les Hores de Torí (cremades), amb les atribuïdes al mestre de Boucicault i amb les pintures murals que hi havia a moltes cases de la vila als Països Baixos, on es representaven les escenes del Judici Final tal com ell féu per a la Sala del Consell de València.

Col·laboració: 
AJP
Llegir més...