i Antoni Maria Sbert i Massanet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Maria Sbert i Massanet

Història
història hist
Polític.
Palma, 1901 — Mèxic, 1980

Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca. Organitzà i presidí (1928) la Federación Universitaria Escolar de Madrid (FUE), i posteriorment (1929), el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans. La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris. Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques. Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya (1931), fou diputat a corts pel seu partit i intervingué en la discussió de l’estatut projectat per a les Balears en un sentit pancatalanista. Vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i director de l’Institut d’Acció Universitària i Escolar, al juny del 1936 signà la resposta que els intel·lectuals mallorquins adreçaren al missatge fet al mes anterior per intel·lectuals del Principat, i al novembre del 1936 signà el manifest dels intel·lectuals catalans a favor de la República. El 19 d’agost anuncià als mallorquins el pròxim alliberament amb l’arribada de l’expedició de Bayo. Fou conseller de cultura (desembre del 1936-abril del 1937) i de governació i assistència social (juny del 1937) de la Generalitat. Exiliat a França, el 1939 creà la Fundació Ramon Llull, de caràcter cultural. La invasió nazi l’obligà a traslladar-se a Mèxic, on impulsà la Revista de Catalunya , preparà edicions de clàssics catalans i, com a polític, representà la Generalitat.

Col·laboració: 
JMaM
Llegir més...