Estudià amb profunditat la música popular russa. Circumscrit als principis del realisme socialista compongué, entre d’altres, dues simfonies (1958 i 1965), el ballet Konyok-gorbunok (1959) i l’òpera Ne tol’o linbov (1961), en la línia de Prokof'ev i del primer Stravinskij. Posteriorment, en un concert per a piano (1966) i a Zvony (1967), per a orquestra, assajà la introducció d’alguns elements de l’avantguarda occidental.