Es formà a Berlín amb el belga J.P.Tassaert i a l’Acadèmia. Residí a Itàlia (1785-87) i fou amic de Canova a Roma. Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815. Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín (1784), el sepulcre del comte de la Marca (1790-91, a Santa Dorotea, Berlín) i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica de Prússia (1795-97, Galeria Nacional de Berlín). Publicà una obra sobre Policlet (1833) i altres escrits teòrics i de records. El seu fill i deixeble Wilhelm von Schadow (Berlín 1788 — Düsseldorf 1862), pintor, s’establí a Roma, on fou membre del grup dels natzarens (1813-19); allà participà en la decoració de la casa Bartholdy. Fou un notable retratista (Karoline von Humboldt, 1810-19, Hamburg, Kunsthalle; L’artista, el seu germà Rudolf i Thorwaldsen, Berlín, Galeria Nacional). Succeí Cornelius com a director de l’Acadèmia de Düsseldorf (1826) i fou ennoblit el 1843.