Nascut de la necessitat de combatre en dos fronts, donava prioritat a l’ofensiva contra França, mentre les forces de l’Est es mantenien a la defensiva. El pla preveia un gran moviment de desbordament per l’ala dreta alemanya, a través de Luxemburg i de Bèlgica, per tal d’encerclar l’exèrcit francès, tot amenaçant París. Amb aquest objectiu, l’ala dreta havia d’ésser molt forta i posseir un poder ofensiu elevat (Schlieffen dotà l’exèrcit alemany d’una artilleria feixuga de campanya que no tenia aleshores cap altre exèrcit). La resistència dels belgues, la intervenció del cos expedicionari britànic i la victòria francesa del Marne frustraren aquesta maniobra.