Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters (‘L’art de l’edat mitjana’, 1923). La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur (‘Literatura sobre l’art’, 1924), manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII.