Llicenciat per la Universitat de Groningen (1949) i doctorat per la Universitat de Leiden (1956), treballà a l’Observatori de Leiden (1953-59). Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (des del 1964) i director dels observatoris Hale (1978-80), fou principalment conegut pel seu descobriment (1963) del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars. Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior.