S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya. Excavà Numància ( Numantia , 1914-31), dedicà estudis al problema tartèssic ( Tartessos , 1922), a la geografia antiga de la península Ibèrica ( Iberische Landeskunde , 1955) i a la conquesta romana ( Viriatus , 1919; Sertorius , 1926), i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la col·lecció de les Fontes Hispaniae Antiquae (1922-59). Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.