Monjo de Sant Pau Extramurs (on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso), n'esdevingué abat (1918). Arquebisbe de Milà i cardenal (1929), fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia (1945). Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma (1919-22). Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum (1919-29) i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la col·laboració de Gregori M.Suñol i Baulenes (1931). Fou beatificat el 1996.