La capital és Schwyz (13 100 h [est 1993]). S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m. La població (130,5 h/km2 [1994]) és de llengua germànica i en gran majoria (92%) catòlica. La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom. També té importància el turisme. Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana (amb Landsgemeinde o assemblea comunal) sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II. El 1291 constituí l’anomenada Aliança Eterna (Ewiger Bund) amb les comunitats d’Uri i Unterwalden contra els Habsburg, fet que marcà els inicis de la Confederació Helvètica. Sempre a l’avantguarda dels confederats, a mitjan s XIV donà el seu nom i la senyera (creu blanca sobre camp vermell) a tota la Confederació (Schweiz). Durant la Reforma, conservà la confessió catòlica i se'n féu paladí en les guerres de religió (1531, 1656 i 1712). Després del 1848 (primera constitució federal), deixà de celebrar la Landsgemeinde.