guerra de Secessió

Guerra Civil Nord-americana

Conflicte armat que tingué lloc els anys 1861-65, als EUA, entre els Estats del Nord, industrials i proteccionistes, i els del Sud, agraris i lliurecanvistes.

El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud. El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió. El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la. Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals. Però l’elecció d’A. Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió (1859) provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista, i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts. El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou estacionari durant tota la guerra, a causa de l’esperit de defensa de la capital. En el front de la mar, el Nord tingué una clara superioritat: l’almirall Farragut ocupà places tan importants com Nova Orleans i Mobile i blocà el comerç del Sud. En el front de l’Oest, el més actiu, el Nord tingué un paper dominant i s’hi distingiren nombrosos generals, entre ells el general Grant, que, en ocupar Vicksburg (1863), reeixí a dominar la vall del Mississipí i separà de la Confederació els estats d’Arkansas, Texas i Louisiana. Una nova incursió del Nord, aquesta vegada comandada per Sherman, arribà a Savannah, a l’Atlàntic (1864), i dividí en dues meitats el territori que restava a la Confederació. Els exèrcits sudistes, malgrat llur millor organització i l’habilitat de llurs generals (Jackson, Johnston i sobretot Lee), no pogueren impedir el domini del Nord i el 9 d’abril de 1865 Lee capitulà a Appomattox.

Fases de la guerra de Secessió