Participà en la Primera Guerra Mundial com a cap d’estat major del IV exèrcit i com a general de l’XI exèrcit. Acabada aquesta, dirigí la comissió negociadora de l’armistici (1918). Cap del nou exèrcit des del 1920, portà a terme una política de reorganització i preparació per recuperar el potencial passat fent cas omís dels acords de Versalles amb la connivència de Rússia. El 1926 fou destituït del seu càrrec, bé que seguí la seva tasca a favor de l’exèrcit. El 1930 i el 1932 fou elegit diputat del Partit Popular alemany.