i Ireneu Segarra i Malla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ireneu Segarra i Malla

Nom de bateigd’Jesús Segarra i Malla
Música
Nom de bateigd’Jesús Segarra i Malla
Ireneu Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
música mús
Músic.
Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 30 de setembre de 1917 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 19 de novembre de 2005

Deixeble d’Anselm Ferrer i d’Àngel Rodamilans a l’Escolania de Montserrat, ingressà com a monjo al monestir l’any 1933 i fou ordenat de sacerdot l’any 1941. Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull, i piano amb Frank Marshall. Passà a París, on estudià composició amb Nadia Boulanger. El 1953 fou nomenat mestre de l’escolania i capella de Montserrat, que dirigí fins el 1997. Realitzà més d’un centenar d’enregistraments en discs, entre els quals sobresurten els d’obres de J. Cererols, N. Casanoves i J.A. Martí, que guanyà el Gran Premi del Disc Català (música coral), els de la sèrie Hispaniae Musica de l’Archiv Produktion, que obtingueren el Grand Prix du Disque, la Missa Salisburgensis, premiat a Alemanya (1975), a Madrid i al Japó, la Missa pro defunctis a sis veus, de T.L.de Victoria, que rebé el premi del Disc Alemany (Música antiga) de l’Acadèmia del Disc de Berlín (1978). Sota la seva direcció, l’Escolania actuà a Catalunya, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Àustria, Suïssa, el Japó, Israel, etc., amb un èxit extraordinari. Les seves activitats de compositor foren dedicades especialment a la litúrgia, en llatí i en català, on sobresurten les tres misses responsorials polifòniques amb alternança del cant gregorià, l'Himnari dels fidels, els salms, que foren adaptats a diverses llengües, i els càntics bíblics. Escriví el mètode de cant La voz del niño cantor (1963) i continuà la publicació de la col·lecció Mestres de l’Escolania de Montserrat, interrompuda el 1936. Creà els Encontres Internacionals de Compositors celebrats a Montserrat en dues ocasions (1968 i 1973) i en una altra a Liverpool (Anglaterra) el 1978, per a estimular la producció de música litúrgica, després del concili II del Vaticà, en la llengua del poble. Enregistrà amb l’Escolania de Montserrat l’obra de Monteverdi Vespro della beata Vergine, que dirigí al Festival Internacional de Lucerna (1976) i al de Barcelona (1976), els responsoris de Setmana Santa de Carlo Gesualdo da Venosa, vespres i villancets de Joan Cererols, i moltes obres de T.L.de Victoria. Fou el creador de l’Escola Musical de Pedagogia que se serveix del nou mètode Ireneu Segarra de gran difusió per tot Catalunya. El 1986 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Col·laboració: 
MAV
Llegir més...