i el Segre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Segre

el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.

Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt., al vessant septentrional del pic del Segre (2 844 m), al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya), dins l’antic terme de Llo. Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa (Baix Cinca), on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana. Els afluents principals són els de la seva dreta: el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca. Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà (on porta 6,6 m 3 /s). Talla, després, el congost de Martinet (Baixa Cerdanya) i continua per l’Alt Urgell; passa per la seva capital —la Seu d’Urgell—, amb 21,7 m 3 /s en rebre la Valira. Prossegueix pel Pla de Sant Tirs i travessa successivament les grans serralades transversals: serra d’Ares i el Montsec de Tost, pel congost de Tresponts; serres d’Aubenç i de Turp, pel pas de la Garanta, el congost dels Esplovins i el grau d’Oliana. Aquí porta ja 33 m 3 /s, i de seguida forma el pantà d’Oliana (101,1 hm 3 ). En el tram immediatament inferior hom hi construí en 1992-99 el pantà de Rialb (402 hm 3 ) que, seguint el curs del riu, recorre els termes d’Oliana, Peramola, Bassella (Alt Urgell) i la Baronia de Rialb i Tiurana (Noguera). D’aquí surt als dilatats horitzons de la conca de l’Ebre, a la comarca de la Noguera, dins els quals té encara un episodi epigenètic entre Artesa de Segre i Camarasa, on, en un veritable canyó, rep la Noguera Pallaresa, que li aporta no menys de 39 m 3 /s. Passa per Balaguer i per Corbins, ja al Segrià, on la Noguera Ribagorçana li deixa 31 m 3 /s més. En passar per Lleida hom li ha calculat uns 103 m 3 /s de cabal mitjà. Poc després s’encaixa en les eixutes terres del sud de la comarca; passa per Seròs i per la Granja d’Escarp, on el Cinca li deixa 95 m 3 /s, i a 9 km d’aquesta confluència es rendeix a l’Ebre. Les abundoses aigües pirinenques li valen un màxim de maig-juny, que, encara a Oliana, representa el doble del cabal mitjà, i un mínim de gener de retenció nival. Però sobre aquesta norma s’inscriu aleshores la influència de les pluges tardorals, que segueixen l’eixut d’agost, dibuixant un màxim secundari pel novembre. Les aigües del Segre han estat aprofitades per a producció de força elèctrica —Oliana, Ponts, Llorenç de Montgai, Balaguer, Térmens-Lleida i Seròs—, encara que amb poca intensitat (només uns 117 000 kW de potència instal·lada, que produeixen, en un any mitjà, 488 milions de kWh, i per al regatge, sobretot, amb el canal d'Urgell i els seus derivats, que fertilitzen la gran plana d’Urgell en unes 69 000 ha.

Col·laboració: 
VMa
Llegir més...