Professor a Altdorf (1751) i a Halle (1753), s’oposà al pietisme per la seva teologia racional. Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió (fe) de la seva formulació (tradició) i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia. Això no li impedí de polemitzar contra K.F.Bahrdt, H.S.Reimarus i G.E. Lessing, representants de l'Aufklärung. Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon (‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75).