i Ramón José Sender | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramón José Sender

Ramón José Sender
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor.
Xalamera de Cinca, Aragó, 1902 — San Diego, Califòrnia, 16 de gener de 1982

Estudià a Reus, i després a les Facultats de Lletres de Saragossa i Madrid, i es dedicà primerament al periodisme. El servei militar el portà a la campanya del Marroc, d’on recollí experiències per a la seva primera novel·la, Imán (1930). En tornar, treballà a El Sol i en altres diaris i es féu conèixer ja com a escriptor rebel i de protesta social. Visità durant dos mesos Moscou (1933), fet que es traduí en el seu llibre Madrid-Moscú (1934) i Cartas de Moscú sobre el amor (1934). La novel·la Mister Witt en el cantón obtingué el Premio Nacional de Literatura (1935). Exiliat des de la fi del 1938 (tornà pel maig del 1974), residí als EUA, on ensenyà literatura en diferents universitats. De la seva nombrosa obra cal destacar O.P. (1931), Viaje a la aldea del crimen (1934), la Crónica del alba (1942), que obtingué el premi de novel·la Ciutat de Barcelona 1967, El rey y la reina (1947), El verdugo afable (1952), Los cinco libros de Ariadna (1957), La Quinta Julieta (1957), Réquiem por un campesino español (1960, publicada el 1953 amb el títol de Mosén Millán ), En la vida de Ignacio Morel , premi Planeta 1969, La luna de los perros (1972), El fugitivo (1973), Adela y yo (1978), etc.

Col·laboració: 
IFA
Llegir més...