Els Sentmenat, castlans i després senyors de Sentmenat
Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat. Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere (I) de Sentmenat, fills de Beatriu. Pere (I) (mort vers el 1170) assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda (dit més tard castell de Sentmenat), l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda, així com el castell de Carles. Repartí els seus béns entre els fills. Arnau de Sentmenat (mort després del 1170), que sembla que era el primogènit, i que rebé els béns situats a la Catalunya Nova i formà la línia de Tortosa i Carles, a la qual pertangué Guillem de Sentmentat, senyor dels castells de Sentmenat de Tortosa i de Carles, i vengué al rei (1302) la vegueria, l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de la Suda.
Els Sentmenat, senyors del castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa
Extingida la successió masculina, l’herència de la línia passà per enllaç als Fluvià, senyors de la casa forta de Sant Esteve de Palautordera, que passaren a cognomenar-se de Sentmenat. Dels altres fills de Pere (I), Sibil·la de Sentmenat, muller d’Arnau de Tornamira, rebé el castell de Granera, i Pere (II) de Sentmenat (mort després del 1213), la resta dels béns a la Catalunya Vella i fou castlà de Sentmenat. Acompanyà Pere I a Roma per a la seva coronació (1204) i assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) amb el seu fill Pere (III) de Sentmenat (mort vers el 1230). Nets d’aquest darrer foren els germans Pere (V) i Ramon de Sentmenat i de Ribes (mort en 1308/10), que fou governador de Càller i Goceà, a Sardenya, morí en la guerra contra Granada i sembla que fou el fundador de la línia dels senyors de Campsentelles i del castell-cartoixa de Vallparadís de Terrassa. Campsentelles fou adquirit pel matrimoni del seu fill Galceran de Sentmenat i de Centelles amb Sibil·la de Marata, i Vallparadís, per compra (1432) del rebesnet d’aquest darrer, Jofré de Sentmenat i de Vilafranca (mort el 1443). A Terrassa, els Sentmenat estigueren en constant brega amb els Muntanyans, que posseïen el castell-palau. Galceran Miquel de Sentmenat i de Saiol (mort vers el 1537), net de Jofré, es trobà a la defensa de Perpinyà (1543) i el 1496 s’uní en matrimoni amb la pubilla de la línia principal. Pere (V) de Sentmenat i de Ribes (dit el Cavaller) (mort en 1326/28) acompanyà Jaume II a Roma (1298), assistí al setge d’Almeria i a la guerra contra Granada i es casà amb Saurina de Torrelles, neboda de Guillem de Torrelles, bisbe d’Osca. Foren pares de Berenguer de Sentmenat i de Torrelles, conseller i porter major del rei Alfons III, que participà en la conquesta de Sardenya i rebé del rei en lliure i franc alou Vilamajor i Cardedeu i formà la línia dels senyors de Vilamajor i Cardedeu, i de l’hereu, Francesc (I) de Sentmenat i de Torrelles (mort vers el 1359), que fou avi dels germans Pere (VI), Ramon de Sentmenat i de Peguera (que algú fa origen de la línia ja esmentada de Campsentelles i Vallparadís), Galceran de Sentmenat i de Peguera, que formà la línia de Santa Fe, Rubí i Dosrius, extingida amb les seves netes Maria Anna de Sentmenat i de Pau, que aportà el castell de Rubí als barons de Santa Pau, i Joana Antiga de Sentmenat i de Cartellà, que traspassà per enllaç la baronia de Dosrius i les senyories de Fals i Canyamars a la línia principal.Pere (VI) de Sentmenat i de Peguera (mort vers el 1435), conseller de Martí I i majordom de la reina Maria, estigué a Sicília (1393, 1398, 1408), comprà el castell de Pera als Marquès (1432) i la senyoria directa sobre el castell de Sentmenat als Centelles (1380) reunint així la senyoria plena sobre la baronia de Sentmenat. El seu fill Berenguer de Sentmenat i de Gualbes, fou pare de Ramon de Sentmenat i de Xetmar, que caigué presoner dels genovesos a la batalla de Ponça (1435) i inicià la línia del Rosselló, extingida al s XVII; i de Joan (I) de Sentmenat i de Xetmar, que tingué per fills Francesc de Sentmenat i de Cartellà, conseller de Joan II i vicealmirall de Castella (1466), i Joan Pere (I) de Sentmenat i de Cartellà, que es casà amb la pubilla de la línia de Dosrius i només deixà una filla, Elisabet Maria de Sentmenat i de Sentmenat, que aportà l’herència de la línia principal a l’hereu de la de Vallparadís de Terrassa, el ja esmentat Galceran Miquel.
Els Sentmenat, marquesos de Sentmenat
De llurs dos fills Jaume (I) i Enric sortiren les dues línies actuals del llinatge, la primera en vies d’extinció. Jaume (I) de Sentmenat i de Sentmenat (mort vers el 1574), l’hereu, inicià la línia dels marquesos de Sentmenat, heretà els castells de Sentmenat, Fals, Pera, Vallparadís de Terrassa, i fou elevat al grau de noble el 1542. Un fill cabaler seu fou pare d'Aleix de Sentmenat i de Requesens, i el fill gran i hereu, Joan (II) de Sentmenat i d’Alentorn (mort el 1615), fundà el convent de Sant Francesc de Terrassa (1609) i es casà (1587) amb la pubilla Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment, que li aportà la meitat de la baronia d’Eramprunyà, les baronies de la Roca del Vallès i Montbui, la quadra de Pallejà i la casa de Torrelles. Aquest matrimoni disposà que el primogènit heretés el patrimoni Sentmenat i el secundogènit el dels Torrelles amb imposició de cognom i armes i que mentre hi hagués altres fills no fossin mai units ambdós patrimonis. Llur net Pere de Torrelles, òlim de Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa, en fou un dels hereus i fou germà petit de Francesc (II) de Sentmenat i de Perapertusa (mort el 1669), mestre de camp d’infanteria, que el 1645 es casà amb la pubilla Emerenciana de Toralla i de Gassol, que li aportà la varvassoria de Toralla i les senyories de Miralles, Erinyà, la Pobleta de Bellveí, Perabruna i Sant Marc. Foren pares de Ramon de Sentmenat i de Toralla (mort el 1713), comanador de Vallfogona a l’orde de Sant Joan, que té incoat procés de beatificació, i del capità de cuirassers Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla (mort el 1724), que el 1691 fou creat marquès de Sentmenat i es casà (1696) amb l’hereva dels Agulló, marquesos de Gironella. Llur fill gran, Francesc de Sentmenat-Torrelles i d’Agulló, fou pare de Joan Antoni (I) de Sentmenat i de Boixadors (mort el 1781), que, per raó de vincle hereditari, es cognomenà Gassol de Sentmenat, i contragué matrimoni (1754) amb la pubilla Maria Josepa de Clariana-Seva i de Muntaner, quarta comtessa de Múnter, senyora de la casa d’Alta-riba a Sant Julià de Vilatorta i de Palau de Plegamans. Els succeí llur fill Francesc (IV) de Sentmenat i de Claria-Seva (mort el 1845), que heretà també el patrimoni dels Meca, els Guimerà i els Cardona-Rocabertí (marquesat de Ciutadilla, baronies de l’Abella, Vilaür, Sant Mori i Castellar del Vallès), fou regidor de Barcelona (1805) i vengué el castell-cartoixa de Vallparadís (1830) als Mauri. El seu fill, el brigadier Joaquim (I) Gassol de Sentmenat i de Vilallonga (mort el 1884), fou vicepresident de la junta d’agricultura (1848) i senador (1851), elevat a la dignitat de gran d’Espanya el 1880 i pare de Ramon (I) de Sentmenat i Despujol (mort el 1892), més conegut com a marquès de Ciutadilla (títol que portà com a primogènit), que fou dues vegades president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i una de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1877-92), diputat per Vic (1867) i alcalde de Barcelona (1875-76) i senador de Barcelona (1879). El seu net Joaquim de Sentmenat i de Sarriera (mort el 1968), vuitè marquès de Sentmenat, cavaller de Sant Joan, filantrop de la música, fundà l’Associació Òpera de Cambra de Barcelona (1955) per donar a conèixer òperes inèdites i fou elegit president del patronat Pro Música de Barcelona, i conreà també l’escultura.La línia dels marquesos de Gironella fou iniciada pel fill segon del primer marquès de Sentmenat, el brigadier Menna de Sentmenat i d’Agulló (mort el 1746), governador del Puerto de Santa María, que, en heretar el patrimoni dels Agulló, es cognomenà d’Agulló-Pinós i fou cinquè marquès de Gironella i senyor de Bellveí, les Sitges, Lloberola i Castellnou, baró de Florejacs i senyor de Riuverd. La línia s’extingí amb la seva besneta Lluïsa de Sentmenat-Agulló-Pinós i de Gregorio (morta el 1850), vuitena marquesa de Gironella, que aportà l’herència al seu marit, el marquès de Villa-Palma de Encalada i de Saudín i a llurs descendents. La branca cubana, sorgida dels marquesos de Gironella, fou iniciada per un fill cabaler del cinquè marquès, el coronel Baltasar de Sentmenat i de Ribera, i encara perdura a Amèrica.
Els Sentmenat, marquesos de Castelldosrius
La línia dels marquesos de Castelldosrius fou començada per Enric de Sentmenat i de Sentmenat (mort el 1580), que heretà la baronia de Dosrius i Canyamars i obtingué privilegi de noble el 1577. Fou pare de Galceran de Sentmenat i d’Oms (mort el 1603), que el 1585 heretà del seu oncle matern Antoni d’Oms de Santapau la capitania i alcaidia hereditària dels castells reials de Cotlliure i Sant Elm. Tingué per fills Ramon de Sentmenat i de Lanuza i Galceran de Sentmenat i de Lanuza (mort el 1663), canonge i vicari general de Barcelona, que el 1643 fou expulsat pels francesos i morí a Roma, i Enric de Sentmenat i de Lanuza (mort el 1652), que es casà amb la seva cosina germana Maria de Lanuza i de Raset, que li aportà la casa de Raset. Fou llur fill Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza, que reclamà els béns dels Oms de Santapau i començà a emprar els cognoms d’Oms de Santapau, que adoptaren també els successius hereus. El plet per la possessió d’aquesta herència fou continuat pel seu fill segon (l’hereu, Antoni de Sentmenat i d’Oms, morí cinc mesos després que el pare de resultes de les ferides rebudes a la batalla de Saragossa contra els austriacistes) Fèlix de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms (mort el 1744), segon marquès de Castelldosrius, que guanyà el plet contra els marquesos de Moja el 1730. Aquest fou —nomenat pel pare— tinent de capità general del Perú i general governador del presidi d’El Callao (1707-08) i morí de mariscal de camp de l’exèrcit de l’infant Felip a Gap (Delfinat) durant la campanya de Savoia. El succeí el seu germà Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms, que fou pare d'Antoni de Sentmenat i de Cartellà i de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà, que fou succeït pel seu fill Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera. En morir aquest sense descendents recollí la successió de la línia el representant de la branca iniciada per un fill cabaler del primer marquès de Castelldosrius, Josep de Sentmenat i d’Oms (mort el 1776), que fou tinent general, estigué destinat a Sardenya (1715) i a Sicília (1717), assistí al setge de Gibraltar (1727) i a la guerra de Nàpols (1733) i fou governador de Peníscola (1748-54), Lleida (1756-60) i Cadis (1761) i conseller del suprem de guerra.Fou pare de Maria Teresa de Sentmenat i de Copons (morta el 1812), que es casà amb Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas, i menà una important tasca benèfica a Cuba protegint i millorant hospitals i ajudant a la construcció d’esglésies; del brigadier Ramon de Sentmenat i de Copons (mort el 1840), que s’establí a l’Havana, on fou un dels fundadors de la Sociedad Patriótica i inicià la branca de Cuba (Castelldosrius) —que fou continuada pels seus fills el coronel Antoni de Sentmenat i de Zayas (mort el 1864), que fou (1845) el primer president de la Sociedad Filarmónica de Cuba, i el general Francesc de Sentmenat i de Zayas (mort el 1844), condemnat a mort el 1829, però absolt, per formar part de la conspiració de l’Águila Negra; passà a Nova Orleans, on conspirà contra Cuba i Mèxic, i morí afusellat en aquest país, on havia desembarcat per envair-lo—; i de Pere de Sentmenat i de Copons (mort el 1817), que es casà amb l’hereva Raimunda de Puiggener-Orís i de Boïl, baronessa d’Orís, senyora de Vallguarnera, Pollestres, Vilarnau, Santa Cecília de Voltregà, Sant Hipòlit i Torelló. Llur net Pere Carles de Sentmenat i de Riquer (mort el 1846) heretà el marquesat de Castelldosrius i la baronia de Santa Pau per mort del cinquè marquès i fou diputat a corts (1845), i es casà amb la marquesa de Moja i de Cartellà, però no tingueren fills i el succeí el seu germà el coronel Carles de Sentmenat i de Riquer (mort el 1856), que fou segon tinent d’alcalde de Barcelona (1852) i besavi de Ramon de Sentmenat i de Mercader.