Andreu Sentpere

(Alcoi, 1510-1515 — València, 1572)

Humanista.

Estudià medicina a València  El 1553 obtingué una càtedra d’oratòria a la Universitat de València. Després d’una estada a Càller, exercí de metge a Alcoi, i vers el 1559 acceptà una càtedra de retòrica a València. Als debats del 1561 a l’entorn del pla d’estudis rebutjà les idees d’Erasme i es posicionà a favor de Ciceró, que creia superior en el camp de l’oratòria. La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca. A València publicà les Tabulae (1553) de Georg Cassander amb addicions, el seu Methodus oratoriae (1568) i sis textos de Ciceró per a millorar l’aprenentatge dels seus deixebles (entre el 1551 i el 1559). Se’n conserven tres poesies en llatí i una en castellà.