Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar (1913) i s’instal·là a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president. Col·laborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca”. Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera; el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina. Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una indústria de joguines, i es dedicà a la importació; fou fundador de la cambra argentina de la Indústria de la Joguina. Arran de la Guerra Civil Espanyola, fou un dels organitzadors de les trameses de queviures que el Casal Català de Buenos Aires enviava a Catalunya. Els seus fills —Núria, Fiveller, Manelic i Guifré— han estat, tot i ésser súbdits argentins, fundadors del Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, políticament molt radical.