El sector de l’esquerra comprèn els vessants meridionals de la Tartera (1 790 m alt), divisòria amb la vall de Noedes, drenats per diversos torrents, entre els quals el dels Rocs Llisos; el sector de la dreta del riu comprèn els cursos baixos de la vall Marçana i de la vall Llobera i arriba fins al serrat de les Garberes (903 m alt), límit amb la vall de Fullà. El sector meridional del terme i els vessants de la Tartera (on hi ha un refugi forestal) són coberts de bosc. La superfície agrícola es limita a 115 ha; els arbres fruiters ocupen 23 ha (12 de pomeres, 10 d’albercoquers i petites quantitats de pereres, presseguers i cirerers), les hortalisses 2 ha i la vinya 7 ha. 83 ha de pastures i farratge donen lloc a una certa activitat ramadera: 814 caps de bestiar oví, 7 de boví i 10 de cabrum. Dins el terme hi ha pedreres de marbre i jaciments de ferro, actualment no explotats. El poble (176 h agl [1982]; 540 m alt) es divideix en dos barris, un a cada vora de la Tet, anomenats el Bac i el Solà, units per un pont gòtic d’un sol arc (l’oratori de la Mare de Déu del Pont, construït a la vora, és del 1760). Al Bac, a la dreta del riu, es troba l’església parroquial (Sant Cosme i Sant Damià), romànica (s XI), reformada al començament del s XVIII. Conserva l’important retaule de la Crucifixió, datat el 1342, procedent de l’església de Marinyans (destruïda el 1896), i un altre de Sant Vicenç i Sant Agustí, del començament del s XV; a més de tres taules d’un retaule dedicat a sant Cosme i sant Damià, hi ha el gran retaule barroc dedicat als mateixos sants, de la segona meitat del s XVII, obra de Lluís Generes. Conserva, també, una majestat (procedent igualment de Marinyans) i una Mare de Déu, del s XIII, i restes de pintures murals. Serdinyà i els pobles, llogarets i antics termes del municipi (Joncet, Flaçà i la Guàrdia) formaven un territori jurisdiccional anomenat la Sajonia de Conflent; el poble i municipi dels Horts fou agregat al començament del s XIX.
Serdinyà
© Fototeca.cat