Eudald Serra i Güell

(Barcelona, 1911 — Barcelona, 7 d’octubre de 2002)

Escultor i expert en el treball etnològic.

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinel·lo. Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González. Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant. Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents. Les superfícies guerxes, l’abundor dels buits i balmes, el feren un pioner de l’avantguarda escultòrica catalana de postguerra. Els últims anys la seva activitat fonamental estigué dedicada a la recerca de material etnogràfic de cultures i pobles de l’Orient i Àfrica, en col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona. Com a ceramista col·laborà amb Josep Llorens i Artigas.