i Jaume Serra i Húnter | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Serra i Húnter

Filosofia
Jaume Serra i Húnter
© Fototeca.cat
filosofia filos
Filòsof.
Manresa, Bages, 1878 — Cuernavaca, Mèxic, 1943

Féu el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona. El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a l’institut de segon ensenyament d’Almeria i aquell mateix any, fou, també, nomenat catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on portà a terme una gran tasca en el camp de l’ensenyament i de l’organització acadèmica. Proclamada la Segona República, fou degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1931-33). Fou també membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquesta extensa activitat acadèmica no el destorbà de participar activament en la vida política. Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament de Catalunya el 1932. Acabada la guerra civil, s’exilià primer a França i després a Mèxic. Deixeble i continuador de J.Llorens i Barba, constitueix un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i F.Mirabent forma el nucli fonamental de l’anomenada escola de Barcelona . Historiador d’ofici, en el seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l’escola catalana del sentit comú , oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. De la seva obra cal esmentar Ensayo de una teoría psicológica del juicio (1912), Alguns aspectes de la vida universitària del Dr. Llorens i Barba (1920), Idealitat, metafísica i espiritualisme (1923), Balmes i la filosofia a Catalunya (1925), Les tendències filosòfiques a Catalunya durant el segle XIX (1925), L’obra filosòfica de R.Turró (1925), Filosofía y cultura (1930-32), Spinoza (1933), Figures i perspectives de la història del pensament (1935), La Filosofía en España durante el siglo XIX , Sentit i valor de la nova Filosofia , Nacionalitat i cultura , Apologia de l’Ideal , Les doctrines de la moral social , Sócrates , Idealitat , Metafísica i Espiritualisme . Al seu país d’exili, Mèxic, publicà Meditaciones sobre el problema de España (1943), La filosofía de J. L. Vives (1943) i, pòstumament, El pensament i la vida. Estímuls per a filosofar (1945), traduïda el mateix any al castellà per Pere Matalonga i també publicada a Mèxic. La seva tasca fou, més que la d’un pensador original, la d’un gran mestre.

Col·laboració: 
EuCo
Llegir més...