Estudià comerç i treballà a la FECSA. S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fou nomenat conseller de proveïments (juny del 1937 - febrer del 1939) de la Generalitat i, posteriorment, també d’obres públiques. Enfrontat als agents de la Internacional Comunista perquè es resistí a les ordres de subordinar el PSUC al Partido Comunista de España, durant la retirada de Barcelona aconseguí eludir les ordres de Moscou d’arrasar Barcelona per deixar als franquistes una ciutat inservible. Després de fugir a París, anà a l’URSS, amb Joan Comorera i