Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa (1925). Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu. El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació (1968). Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries; el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias (1949-51, en tres volums) i un gran nombre d’articles. Alhora es mantingué vinculat als estudis històrics relatius a Catalunya: La Catalunya lleidatana (1929), El Estudio General de Lérida (1931), etc. Fou col·laborador de la Revista de Catalunya, La Jornada i Vida Lleidatana, de Lleida, i d’altres publicacions catalanes. El 1966 esdevingué membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Historicoarqueològica).