Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat. El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt.
Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella. Sant Pere i Sant Martí formaren sengles quadres autònomes, en les quals exercien jurisdicció l’abat de Sant Benet —la civil— i el senyor de Sallent —la criminal—. L’església de Sant Pere de Serraïma, centre de la parròquia, de l’antiga quadra i de la caseria de Serraïma és flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, s’aixeca al mig d’un planell enlairat. És un temple romànic llombard del segle XI, que malgrat les ampliacions i reformes, encara conserva la seva estructura primitiva. Consta d’una nau que s’obre a llevant amb un absis semicircular. El mur de ponent no forma part de l’obra original ni tampoc el campanar ni les dues capelles que flanquegen la capella. Al costat de Sant Pere de Serraïma hi ha un fossar que segurament es relaciona amb l’edifici romànic annex.
Sant Martí de Serraïma conserva l’església romànica, que s’aixeca en una zona planera molt propera al mas Santmartí. Per bé que en el seu origen era una construcció romànica que hom data del segle XII, les transformacions que s’hi feren al segle XVIII en llevaren l’estructura primitiva (supressió de l’absis i inversió de l’orientació del temple). Va perdre la categoria parroquial en ésser unida a la de Sant Pere.