i Sebastià Serrano i Farrera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sebastià Serrano i Farrera

Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
lingüística ling
Lingüista.
Bellvís, Pla d'Urgell, 8 de juliol de 1944

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica. És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat. El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol. Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática (1975), Lógica, lingüística y matemáticas (1977), Literatura i teoria del coneixement (1978), Lingüística i qüestió nacional (1979, premi Joan Fuster d’assaig 1978) i Signes, llengua i cultura (1980, premi Xarxa d’assaig 1979) i Comunicació, Societat i Llenguatge (1993). Ha publicat també les novel·les La paradoxa (1985) i Elogi de la passió pura (1990, premi Ramon Llull), Comunicació, llenguatge i societat (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l’empresa (1999), El regal de la comunicació (2003) i L’instint de la seducció (2004), Els secrets de la felicitat (2006) i La festa dels sentits (2009). L’any 2003 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Llegir més...