i Ramón Serrano Suñer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramón Serrano Suñer

història hist i ciències polítiques polít
Polític castellà.
Cartagena, Múrcia, 12 de setembre de 1901 — Madrid, 1 de setembre de 2003

Es llicencià en dret i exercí d’advocat de l’estat. De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes. Diputat a les corts per la CEDA (1933-36), fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil, però aconseguí de fugir d’un hospital i de passar a la zona franquista (1937). Aviat es convertí en una figura clau del nou règim: amic molt directe de José Antonio Primo de Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari polític. Redactà el decret d’unificació de falangistes i carlins. Fou ministre de l’interior (1938) i de la governació (1939), en un període molt dur de repressió, i d’afers estrangers (1940-42). Durant la Segona Guerra Mundial es distingí per la seva simpatia per l’Eix i s’entrevistà repetidament amb Hitler i Mussolini: fou un dels principals promotors de l’organització de la División Azul (1941). Per precisar la seva intervenció entre el règim i els nazi-feixistes, escriví (1947) Entre Hendaya y Gibraltar, molt reeditat. Retirat de la política i exercint brillantment la professió, fou, però, favorable als generals revoltats a Algèria contra De Gaulle. Sense abjurar de la seva procedència autoritària, als darrers anys adoptà una postura distanciada i més i més crítica envers el règim franquista, que es reflecteix en les obres Ensayos al viento (1969), Entre el silencio y la propaganda, La Historia como fue. Memorias (1977) i De anteayer y de hoy (1981).

Llegir més...