i Joan Manuel Serrat i Teresa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa
© Fototeca.cat
música mús
Cantant.
Barcelona, 27 de desembre de 1943

Estudià peritatge agrícola. El 1960 compongué la seva primera cançó: Una guitarra, i el 1962 ingressà a Els Setze Jutges com a membre número tretze. Debutà a Barcelona el 1965 i assolí aviat grans èxits amb cançons com Ara que tinc vint anys, Cançó de matinada, El drapaire, La tieta, etc., que hom pot inscriure en el gènere melòdic, amb lletres que poetitzen la vida quotidiana.

Inicialment cantà només en català; quan el 1968 fou seleccionat per a fer-ho en castellà al festival d’Eurovisió, provocà un escàndol en negar-se a cantar si no podia fer-ho en català, fet que provocà que les autoritats espanyoles el substituïssin. Més endavant, però, ha alternat en els seus enregistraments i actuacions el català i el castellà —entre d’altres, ha editat discs amb poemes d’Antonio Machado, Miguel Hernández i Mario Benedetti—.

El 1975 s’exilià voluntàriament per motius polítics, i tornà l’any següent. Ha publicat, entre d’altres, els discs Res no és mesquí, amb poemes de Joan Salvat-Papasseit (1977), Tal com raja (1980), En tránsito (1981), Fa vint anys que tinc vint anys (1983), El sur también existe (1984), Cada loco con su tema (1985), Bienaventurados (1987), Material sensible (1989), Utopía (1992), Nadie es perfecto (1994), Banda sonora d’un temps, d’un país (1996), Sombras de la China (1998), Tarrés Serrat. Cansiones (2000), Versos en la boca (2002) i Serrat simfónico (2003). Després d’un parèntesi per motius de salut entre el novembre del 2004 i el maig del 2005, tornà a actuar i enregistrar: (2006), Dos pájaros de un tiro (2007), amb Joaquín Sabina i Hijo de la luz y de la sombra (2010, pel qual rebé el premi Ciutat de Barcelona i l’any 2011 el premi a la millor cançó de l’Acadèmia Espanyola de les Arts i les Ciències de la Música) sobre poemes de Miguel Hernández. El 2011 també fou guardonat amb la medalla d’honor del Festival Castell de Peralada. El 2012 publicà, amb Joaquín Sabina, l’àlbum La orquesta del Titanic.

La seva trajectòria artística ha estat també reconeguda amb diversos guardons, entre els quals hi ha la Medalla al mèrit en el treball del govern espanyol i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (ambdues el 2006), el nomenament de cavaller de la Legió d’Honor francesa (2007), el premi Ovidi Montllor a la trajectòria musical (2008), el Premio Nacional de las Músicas Actuales del ministeri de Cultura (2009), l’orde de l’Àguila Asteca del govern de Mèxic (2010) i el premi Christa Leem (2014). Ha interpretat tres pel·lícules: Palabras de amor (1968), La larga agonía de los peces fuera del agua (1969) i Mi profesora particular (1972).

Col·laboració: 
RoA
Data de revisió: 
2014-09-15
Llegir més...