Situació i presentació
L’extens municipi de Setcases (49,12 km2) constitueix l’extrem NW de la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter, i el seu terme forma un gran semicercle amb la base als grans cims dels Pirineus axials, al límit amb el Conflent i el Vallespir i, per tant, de l’Estat espanyol i el francès, des del puig de Bastiments (2.874 m), a l’W, fins a Costabona (2.464 m), a l’E, passant pel pic de la Dona (2.702 m), el puig de la Llosa (2.503 m), Roques Blanques (2.454 m) i Roca Colom (2.502 m), aquests dos envoltant el circ de Concròs, i el coll de Pal (2.374 m). La corba del semicercle és tancada a l’W, prop de la població, per la serra del Catllar i, més enllà, per la de Pastuira, amb el puig de Pastuira (2.679 m), la coma de l’Orri i el Gra de Fajol; i, per l’E, per la carenada que des del puig de les Agudes (1.978 m) va vers el puig Sistra (1.988 m) i un seguit de puigs i collades que arriben a Costabona, damunt les Roques d’en Mercer.
El naixement del Ter (que després de 167 km de recorregut i d’un notable aprofitament industrial desemboca a la Mediterrània prop de Torroella de Montgrí) es troba al NW del terme, a Ulldeter o circ de Morens, sota les tarteres del puig de Bastiments, envoltat pel pic de la Dona, la cresta d’Esquena d’Ase i el Gra de Fajol. Dins el mateix terme rep un seguit de rierols i torrenteres, com els de Coma Ermada, de Coma de l’Orri, de Carboner, dels Forquets, de la Cabanassa, de Vall-llobre, etc., que el converteixen, passada la població, en un riu fressós i de bon cabal, on es crien unes truites excel·lents.
La vall del Ter des de sota el Gra de Fajol fins al poble de Setcases, que és el cap de municipi, rep el nom de vall de Carlat, ampla i en constant desnivell, i és recorreguda en bona part per la carretera que la comunica amb Camprodon, oberta o arranjada el 1918 i que arriba fins al pla dels Hospitalets o estació d’esquí alpí de Vallter 2000. Altres camins o carrerades de muntanya la comuniquen amb Núria, Mentet o el circ del Tec (pel coll de Pal), aprofitades per activitats relacionades amb l’excursionisme.
La població i l’economia
En un fogatge fet vers el 1380, Setcases tenia 31 focs o famílies, xifra que va baixar als segles següents, fins a arribar a 17 famílies el 1553. La població es recuperà al llarg dels segles XVII i XVIII, fins a arribar a 522 h el 1787, temps de l’esplendor màxima de les fargues, els meners i el carboneig. Es mantingué estable fins el 1860, que encara tenia 545 h, i aleshores començà una inexorable davallada, que semblà deturar-se al final dels anys 1880 però que malauradament va continuar: 439 h el 1900, 243 el 1940, 190 el 1960, i 159 el 1970. El 1981 es registraven 148 h, i 150 el 1991. Durant l’última dècada del segle XX la població es mantingué força estable, al voltant dels 160 h, i els primers anys del segle XXI va créixer lleugerament (178 h el 2001 i 180 h el 2005).
A banda i banda d’aquesta vall, fins a altituds que sobrepassen els 2.000 m, hi ha grans boscos de pins i d’avets, la majoria de propietat estatal i alguns encara de propietat comunal (com la baga de Queràs). Al seu costat hi ha emprius i drets de pastura que daten de molts segles. Hi havia hagut grans discussions sobre l’aprofitament de les herbes entre el monestir de Ripoll, senyor del lloc, i la gent de Setcases, i el 1435 es firmà una concòrdia entre el monjo cambrer de Ripoll i dos síndics de la Universitat de prohoms de la parròquia de Sant Miquel de Setcases. Aquest document, redactat sobre pergamí, era anomenat la pell pels habitants del lloc, i tan gelosament guardat a la casa del comú, que els funcionaris estatals no el pogueren consultar fins al principi del segle XX, després de subornar l’algutzir. En realitat no es tractava d’un document de possessió dels boscos del terme, com era creença popular, sinó d’un simple dret de pastures. El darrers anys del segle XX en el municipi de Setcases hi predominava la superfície ocupada per terreny forestal, seguida per la de pastures permanents, i desaparegueren pràcticament les terres llaurades (només hi quedaven petites hortes familiars).
L’economia tradicional s’ha basat en la ramaderia, el carboneig i la recollida de llenya per a les fargues (era important la farga de la Llosa), i també l’extracció de mena (mena de la Llosa i de Costabona). Quant a la ramaderia, predomina el bestiar boví, oví i equí. Modernament la funció de centre d’excursionisme i la proximitat del centre d’esports d’hivern de Vallter 2000 ha esdevingut un punt d’atracció turística i ha aconseguit donar una nova vitalitat a la població, que no té masies o hàbitat dispers (només cabanes per a pastors i carboners) i viu concentrada al poble de Setcases. Així doncs, la capacitat hotelera d’aquest municipi ha anat creixent durant els últims anys i compte amb hotels, pensions i refugis de muntanya.
Setcases tingué el primer refugi de muntanya (el refugi d’Ulldeter) creat per l’excursionisme català (també fou el primer refugi muntanyenc de tot l’Estat espanyol), gràcies a la iniciativa de Cèsar August Torras, promotor de l’excursionisme pirinenc. Fou construït a càrrec del Centre Excursionista de Catalunya, segons plans de l’arquitecte Jeroni Martorell, aleshores president de la secció excursionista del CEC, a 2.390 m d’altitud, prop del naixement del Ter. Els materials emprats no suportaren les condicions climatològiques: sofrí diverses reparacions i s’arruïnà totalment entre el 1936 i el 1939. Fou un gran estímul per a l’excursionisme pirinenc, i sobretot facilità la clàssica travessa de Núria a Ulldeter pel coll de la Marrana, el coll de Tirapits (2.791 m), el coll de Carançà, el coll de Noucreus i la font d’en Guillem Núria, amb unes cinc hores de recorregut. El 1953, passada l’època de prohibició de transitar per llocs fronterers, motivada per les activitats dels maquis, s’inicià la construcció d’un nou refugi al Racó Gran de Morens, entre el Gra de Fajol i el puig dels Lladres, a 2.220 m d’altitud, obra dels arquitectes Jordi Benet i Eugeni Rosich, i fou inaugurat el 1959; és un punt de partida d’excursions a Núria, el puig de Bastiments, el Gra de Fajol, el Canigó, Costabona, els estanys de Carançà, el pic de l’Infern, etc. Als vessants meridionals de Costabona, a la capçalera del torrent de Vall-llobre, fou inaugurat el 1968 el refugi de muntanya Costabona, a 2.180 m d’altitud, de la Federació Catalana de Muntanyisme.
L’estació d’esquí Vallter 2000, inaugurada el 1975, és una de les estacions d’esports d’hivern més pròximes a Barcelona i la més oriental de Catalunya, i per tant, força concorreguda, gràcies a la destacable millora dels accessos. Compta amb diversos serveis i instal·lacions que s’han anat ampliant. L’estació se situa entre les cotes 1.959 m i 2 535 m i ha representat un element important per a la revitalització del municipi, ja que s’ha convertit a més, en un important centre lúdic i esportiu, amb una àmplia oferta turística i d’esports a l’estiu (telecadira que arriba a lloc del naixement del Ter, parapent, ascensions als cims de la zona, tir amb arc, etc.).
El poble de Setcases
El poble de Setcases (177 h el 2005) es troba al sector s. del terme, a la dreta del Ter, a la confluència amb el torrent de Vall-llobre. La seva arquitectura tradicional, que constituïa una bona mostra de l’arquitectura popular de la vall, ha estat molt alterada per noves construccions i per la restauració de cases antigues per a segona residència; no se n’ha respectat ni l’estil ni els materials constructius. L’únic sector que conserva el caràcter original són les cases que resten sobre el torrent de Vall-llobre, situades a l’esquerra del Ter.
Campanar de l’església de Sant Miquel
© CIC-Moià
Un bon nombre de fondes, pensions i restaurants, amb vistes al turisme atret sobretot pels esports d’hivern, ha donat un nou caràcter a la població, que ha perdut, en part, l’aire rural tradicional. Aquest poble és presidit per l’església parroquial de Sant Miquel, la qual, tot i tenir el seu origen al segle XII, no conserva cap element anterior al segle XV, que va ser quan fou refeta totalment. Posteriorment tornà a ésser restaurada, i en part refeta, el 1729, després d’un incendi que obligà a reparar-ne les voltes i la teulada. Entre els esperons hi ha capelles laterals, algunes d’elles tancades. Té adossat un campanar de torre, i a la façana, sobre el portal, hi ha una imatge de sant Miquel. A l’interior guarda un altar barroc del 1754, un dels pocs que se salvaren de la crema del 1936 a la comarca. En procedeix també una casulla del final del segle XVII, conservada al Museu Diocesà de Girona.
Setcases celebra la festa major per Sant Miquel, el 29 de setembre. L’origen llegendari de Setcases, explicat pels nadius i que ha anat passant de generació en generació, es remunta a un dia de fa molts anys, quan un pare amb els seus set fills, pujats de la terra baixa, pasturaven el seu ramat al pla dels Hospitalets. Sobtadament el temps va empitjorar i va començar a nevar. Els set germans, alarmats i meravellats perquè mai no havien vist tal cosa, s’afanyaren a fer-li saber el prodigi a llur pare, que era cec. Li explicaren que queien del cel flocs de llana blanca que en arribar a terra es convertien en aigua. El pare es neguitejà, sabedor que la nevada podia allargar-se molts dies i arribar a congelar l’herbatge, i els manà de marxar corrents fins a trobar un saüc florit, per tal d’evitar que les ovelles morissin de fred o de fam. Arribats al cim del que ara és Setcases, deixaren enrere les últimes volves de neu i veieren la flor de saüc; en aquest lloc, cadascun dels fills hi va bastir una casa, i aquestes foren les set cases que donaren nom al poble.
La història
Els orígens històrics es remunten al 965, any en què el comte Sunifred de Besalú esmenta el lloc en unes donacions fetes al monestir de Sant Pere de Camprodon. El 1017 una butlla papal de Benet VIII al monestir de Camprodon torna a esmentar el lloc, amb el nom definitiu de Septem Casis, tot confirmant al cenobi el dret de pesca al Ter des de Setcases als Calquers. Però el fet històric més important fou la donació, per part del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, al monestir de Ripoll, el 1118, de l’extens alou que posseïa a la parròquia de Sant Miquel de Setcases i que devia comprendre la major part del terme. Des d’aleshores el monestir fou senyor alodial, i les rendes de Setcases foren assignades al monjo cambrer. Malgrat el domini senyorial de Ripoll, la jurisdicció del terme fou exercida des del segle XVII pel veguer de Camprodon.