Estudià a Alexandria i Beirut. Monjo i prevere, fou enviat, el 509, a Constantinoble per protestar per les persecucions contra els monofisites, on restà tres anys i es guanyà l’amistat de l’emperador Anastasi I. Esdevingut patriarca d’Antioquia, el 512, fou favorable a l'Henōtikón. El 518, deposat per l’emperador Justí, fugí a Egipte, on tingué una gran influència doctrinal i on dugué una gran activitat literària durant deu anys. Tornat a Antioquia, freqüentà Constantinoble, on amb la protecció de Teodora, muller de Justinià, treballà activament per la causa monofisita fins que, novament exiliat, el 536 (i les seves obres proscrites), es refugià definitivament a Egipte. Monofisita més verbal que no pas real, contrari alhora de Calcedònia i de Julià d’Halicarnàs, marcà profundament tota la tradició de l’Església siríaca. Escriptor prolífic, les seves obres no s’han conservat en l’original grec, sinó, sobretot, en traduccions siríaques. Cal esmentar: el Philalethés, el Liber contra impium grammaticum, una col·lecció molt gran de Cartes i una sèrie de 125 Homilies; poeta, moltes composicions seves es conserven en l'Oktoekhos. És seu també, segurament, alhora que de Justinià, l’himne ‘Ο Μονογενῆς, breu síntesi de doctrina cristològica, que s’ha conservat en les litúrgies de totes les esglésies calcedonianes i no calcedonianes.