i Sevilla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sevilla

Nom català antic Sivilla, Nom romà de la ciutat de Sevilla Híspalis
Municipi
Espanya
Nom català antic Sivilla, Nom romà de la ciutat de Sevilla Híspalis
La plaça d’Espanya
(CC0 1.0)
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, capital de la comunitat autònoma andalusa.
Població: 
704.198 h
[est. 2010]

Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial. Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana (evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena) i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà (el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150.000 h). Amb la canalització del Guadalquivir (canals Fernandino i Sevilla-Mar, que han escurçat la distància a la mar de 120 a 75 km) s’ha refermat la funció portuària (és el quart port d’Andalusia) i la població s’ha incrementat extraordinàriament, sobretot en el decenni 1910-20, gràcies a la notable exportació de productes agrícoles, suro i minerals, i a partir del 1930 (228.729 h), gràcies també a la creixent industrialització (indústries agràries, metal·lúrgia, químiques, materials per a la construcció, etc) i als múltiples serveis que aprofiten la situació d’encreuament de les rutes del SW de l’Estat espanyol (de Madrid i Còrdova a Cadis i Huelva, de Màlaga i Granada a Extremadura, intercanvi amb les Canàries, etc). El seu aeroport només és superat pel de Màlaga. El turisme de primavera (amb motiu de la setmana santa i de la Feria de Abril) anima l’economia. Centre administratiu de l’Andalusia occidental i l’Extremadura meridional. Centre d’ensenyament superior: Universidad de Sevilla, fundada el 1502. Seu arquebisbal.

La història

La catedral de Sevilla, amb la Giralda al darrere
(CC0 1.0)
L’antiga Hispalis, d’origen incert i habitada pels turdetans, rebé la influència de fenicis, grecs i cartaginesos. Conquerida pels romans (205 aC), es declarà a favor de Pompeu i fou ocupada per Juli Cèsar. Anomenada Iulia Romulea, fou una ciutat molt romanitzada, capital de la Bètica i seu episcopal. Ocupada pels vàndals, sueus i visigots, fou escenari de la rebel·lió d’Ermenegild (583) i un focus d’irradiació cultural amb sant Leandre i sant Isidor. El 712 fou ocupada pels musulmans, que l’anomenaren Išbīliya. Caigut el califat, fou la capital del regne taifa de Sevilla. Ferran III de Castella-Lleó la conquerí (1248) i la convertí en capital del seu regne. La ciutat tingué un gran impuls econòmic i cultural, s’hi establí la primera impremta del regne de Castella (1477) i s’hi creà la Casa de Contratación de les Índies (1503). En conseqüència, esdevingué un centre comercial de primer ordre i s’hi desenvolupà també la indústria (teixits, ceràmica i drassanes). La pressió fiscal creixent, l’epidèmia del 1649 i el trasllat de la Casa de Contratación a Cadis (1717) determinaren una etapa de decadència (segles XVII-XVIII). El 1808 s’alçà contra els francesos i fou seu de la Junta Central que dirigia la guerra fins que fou ocupada pel mariscal Victor (1810). Participà activament en els esdeveniments polítics del segle XIX i fou un focus liberal i republicà. Amb la construcció de la via fèrria Sevilla-Madrid (1861) i l’enderrocament de les muralles (1868), inicià la seva recuperació econòmica. El 1931 socialistes i comunistes proclamaren la República, i es produïren aldarulls anticlericals i revolucionaris. Fou escenari del pronunciament del general Sanjurjo (1932). En iniciar-se la guerra civil de 1936-39, fou ocupada pel general Queipo de Llano, malgrat la resistència dels barris populars. A partir dels anys seixanta es produí una industrialització notable i un creixement demogràfic accentuat. El 1992 se celebrà l’Exposició Universal.

Sevilla i els catalans

Hi hagué contactes comercials catalans amb Sevilla des d’abans de la conquesta de la ciutat per part de Ferran III de Castella-Lleó (1248). Al segle XIII s’hi establí un consolat de catalans. Les relacions comercials mallorquines amb Sevilla foren especialment intenses al segle XIV. Posteriorment, en organitzar-se el comerç d’Amèrica com a monopoli castellà, Sevilla esdevingué el punt on obligatòriament havia de confluir el comerç català, a través de la Casa de Contratación, monopoli que cessà entre el 1705 i el 1714 (guerra de Successió) i des del 1717, que fou exercit per Cadis.

El patrimoni arquitectònic i artístic

La Torre del Oro
(CC0 1.0)
Entre els monuments hi ha nombroses construccions de l’època musulmana: muralles; la Torre del Oro; l’Alcázar, palau mudèjar construït per Pere I de Castella damunt l’antic palau àrab (del qual resta el Patio del Yeso), on destaquen els patis de Las Doncellas i de Las Muñecas, el Salón de Embajadores i el Dormitorio de los Reyes Moros; la la Giralda, minaret de l’antiga mesquita, de la qual només es conserven el Patio de los Naranjos i la Puerta del Perdón. La catedral (s. XV), gòtica, construïda en el lloc on s’aixecava la mesquita, és de cinc naus, sense creuer ni absis; hi treballaren, entre d’altres, Simón de Colonia i Juan Gil de Hontañón; la Capilla Real presenta decoració plateresca; la catedral guarda, a més, moltes obres d’art importants. Nombroses esglésies (Santa Ana, El Salvador, San Lorenzo, La Magdalena, convent de Santa Paula, etc) són interessants per elles mateixes i sobretot pels tresors artístics que conserven. En arquitectura civil cal esmentar el Palacio de las Dueñas i la Casa de Pilatos, del segle XV; l’ajuntament, obra de Diego Riaño, l’antiga llotja, actualment Archivo General de Indias, de Juan de Herrera, i l’Hospital de la Sangre, d’Hernán Ruiz el Jove, del segle XVI; i l’Hospital de la Caridad, del segle XVII. És interessant i molt típic el barri de Santa Cruz. El barri de Triana, a l’altra banda del riu, tot i la seva popularitat, és menys característic. La ciutat té els museus de Bellas Artes i Arqueológico. El 1992 hi fou celebrada l’Exposició Universal en commemoració del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica. Hom aprofità l’esdeveniment per a renovar en profunditat les infraestructures de la ciutat (accés amb el tren d’alta velocitat, deu nou ponts sobre el Guadalquivir, entre els quals el pont de la Barqueta-Mapfre, el pont de l’Alamillo i el pont del V Centenari, noves vies de circumval·lació de la SE-30, arranjament d’autovies d’accés a la ciutat etc.) i edificis de grans dimensions (teatres Central Hispano i de la Maestranza , Torre Triana), etc. Després de l’Exposició del 1992 hom començà en el mateix recinte i aprofitant les instal·lacions el projecte del parc tecnològic Cartuja-93.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...